Exposició permanent

Exposició permanent
Les arrels
De la prehistòria al segle VIII

Des del paleolític inferior, el període més remot de la prehistòria, les terres catalanes han estat testimoni d'activitats humanes. A Talteüll (Rosselló) s'han localitzat les restes més antigues d'homo erectus, d'uns 450.000 anys d'antiguitat.

L'extensió de l'agricultura i la ramaderia a partir del neolític, els darrers mil·lennis abans de Crist, determinen una nova configuració del territori i l'aparició de noves cultures. L'influx de les societats orientals, grega i fenícia, des del segle VII aC, cristal·litza amb la cultura ibera, una de les civilitzacions més importants de la Mediterrània occidental.

El 218 aC, amb l'arribada de l'exèrcit romà a Empúries, s'inicia un llarg període de vinculació a l'imperi de Roma. És ara quan es conformen alguns dels nostres trets culturals bàsics: la llengua, el dret i també la religió. A finals del segle V, la desfeta de l'Imperi romà d'occident dóna pas a la creació del regne visigòtic de Toledo.

Entra

El naixement d'una nació
Segles VIII a XII

L'any 711 l'exèrcit musulmà emprèn la conquesta de la Hispània visigoda; neix una nova entitat, un nou país, l'al-Andalus. A llarg de quatre segles, les terres de Balaguer, Lleida, Tarragona i Tortosa s'uneixen a l'Islam i formen part d' una comunitat econòmica i religiosa que s'estén fins a l'Índia.

Davant d'al-Andalus es formen els comtats catalans, integrats en la Marca Hispànica, territori de frontera de l'imperi carolingi. A finals del segle X els comtats catalans esdevenen independents, sota l'hegemonia del casal de Barcelona. La formació del feudalisme, durant el segle XI, genera unes noves relacions socials basades en el domini social i polític de la noblesa i l'església, i en l'explotació de la pagesia. A redós d'aquest món rural i feudal, s'estén l'art romànic amb la voluntat d'explicar el món, el seu origen i el seu ordre. Al segle XII, la conquesta de la Catalunya Nova, la vinculació creixent amb Occitània i la unió dinàstica amb Aragó enforteixen el nou estat. L'aparició del mot Catalunya (Catalonia) és gairebé simultani a l'inici de l'ús del català com a llengua escrita.

Entra

La mar nostra
Segles XII al XVI

Al segle XIII, la conquesta de Mallorca i València per part de Jaume I inicia una etapa d'expansió militar i mercantil per la Mediterrània que s'estén fins al segle XV. El creixement de les ciutats, l'embranzida del comerç i la consolidació dels grups mercaders i artesans són alguns dels fenòmens estretament vinculats a aquest procés d'expansió.

Una nova estètica bàsicament urbana, el gòtic, domina la producció artística, tant en arquitectura com en pintura i escultura. Paral·lelament, es conformen les principals institucions de govern de Catalunya: les Corts, la Generalitat i els consells municipals. La fam de 1333 i la Pesta Negra de 1348 marquen l'inici d'una profunda crisi demogràfica, econòmica i social.

Al camp, els pagesos de remença s'alcen en armes contra els senyors reclamant la supressió dels impostos servils, mentre que a les ciutats es viuen profundes commocions socials. A la fi, una llarga guerra civil (1462-1472), que enfronta la corona amb les institucions de govern, assola el conjunt del país. El 1479 Ferran II porta a terme la unió dinàstica amb Castellà gràcies al seu matrimoni amb Isabel I.

Entra

A la perifèria de l'Imperi
Segles XVI i XVIII

Dins l'imperi europeu i mundial dels Àustries, Catalunya manté el seu estat propi i inicia un creixement econòmic. La pugna de la monarquia hispànica amb França, amb qui es disputa l'hegemonia d'Europa, provoca continuats conflictes fronterers. La mar esdevé també frontera d'un altre poderós enemic: el cors barbaresc i otomà. D'altra banda, al si del país, la crisi social provoca l'extensió del bandolerisme.

En temps de construcció de l'estat modern, el creixent autoritarisme dels monarques es contraposa a les doctrines constitucionalistes, elaborades des de les institucions catalanes. En aquest context polític es produeixen la Guerra dels Segadors (1640-1659) i la Guerra de Successió (1705-1715). A la fi d’aquesta, el 1716, amb el Decret de Nova Planta, Felip V, el primer rei de la branca espanyola dels Borbons, aboleix les constitucions i les institucions de Catalunya.

S’estén l’estètica barroca, caracteritzada per un llenguatge pessimista i exuberant alhora, i per una profunda voluntat d’explicar els dogmes contrareformistes.

Entra

Vapor i nació
Segles XVIII i XIX

Al llarg del segle XVIII es posen les bases de la revolució industrial i de la Catalunya contemporània. L'especialització agrària, fonamentada en el vi i l'aiguardent a les comarques litorals, l'aparició de les manufactures de cotó, o d'indianes, i l'obertura del mercat americà inicien una nova etapa de creixement.

A partir del 1830 el país inicia la industrialització. Vapors i colònies configuren un nou model econòmic basat en el sector tèxtil, i amb ell, una nova geografia i una nova societat. El gran creixement de les ciutats, que dóna lloc a la construcció d'eixamples, corre paral·lel a l'aparició de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera. D'altra banda, l'estat liberal espanyol aprofundeix la centralització política. El carlisme, el republicanisme federal i les campanyes proteccionistes són respostes, liderades des de grups socials diversos, a aquest nou model polític. La fi de segle és l'hora de la revitalització de la llengua i la cultura catalana, amb la Renaixença i el Modernisme.

Entra

Els anys elèctrics
De 1900 a 1939

Durant el primer terç del segle XX la indústria catalana viu una etapa de diversificació, caracteritzada per l'extensió de l'electricitat i dels derivats del petroli. El moviment obrer es consolida amb la fundació de la CNT (1910) i aconsegueix la instauració de la jornada de vuit hores (1919). Durant el decenni de 1920 s'inicia la primera gran onada immigratòria provinent del sud-est peninsular.

Des de 1901, el mapa polític és protagonitzat per la Lliga Regionalista i pels partits republicans. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) fusiona les diputacions provincials, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Amb la proclamació de la II República el 1931 es dóna pas a la creació de la Generalitat. Francesc Macià i Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya, n'esdevenen successivament presidents. El cop d'estat militar del juliol de 1936 inicia tres anys de cruenta guerra civil. La victòria franquista el 1939 assenyala l'inici d'una llarga dictadura i l'abolició de l'autonomia.

Entra

Desfeta i represa
De 1940 a 1980

La dictadura del general Franco, 1939-1975, es caracteritza per la repressió dels sectors democràtics i d’esquerres. Els primers decennis, la política d'autarquia i les conseqüències de la guerra aboquen el país al col×lapse econòmic, al racionament i a la misèria. L'obertura econòmica, iniciada el 1959, genera importants canvis econòmics i socials: entrada de capitals estrangers i diversificació industrial, aparició del turisme, allau immigratòria i generalització de la societat de consum. L'oposició al règim, iniciada el mateix 1939, es reorganitza i assoleix una important presència popular. Una nova generació, que no va viure la guerra, s'afegeix al moviment democràtic. Després de la mort del dictador, una nova Constitució democràtica, del 1978, i un nou Estatut d'Autonomia, del 1979, assenyalen l'inici d'una etapa de llibertats.

Entra

Retrat de la Catalunya contemporània (1980-2007)
Des de la transició fins als nostres dies

La societat catalana ha viscut, des del 1980, el període d’autogovern polític més llarg de la seva història contemporània. Al mateix temps, Catalunya ha crescut demogràficament, s’ha diversificat socialment i culturalment de manera extraordinària i el seu territori ha experimentat una profunda transformació, amb la millora de la xarxa d’infraestructures, la protecció del medi ambient i els serveis de l’estat del benestar. Avui som més, més vells i més diversos, amb més autonomia, amb una economia més competitiva, amb més equipaments públics... Però, gaudim dels mateixos drets? Tenim les mateixes oportunitats? Estem més satisfets?
L’àmbit mostra una projecció audiovisual de llarga durada que sota el títol “Catalunya.cat” presenta de manera sintètica la trajectòria històrica general de la societat catalana, des de la mort de Franco fins a l’actualitat, sense oblidar la seva estreta interrelació amb la dinàmica històrica del conjunt de l’Estat espanyol i de la resta del món.
El Museu convida finalment al visitant a participar en un qüestionari interactiu al voltant d’algunes preguntes clau sobre l’evolució de la societat catalana contemporània.

Entra

  Baixar
Imprimir



Pujar