Monuments i territori

La vocació del MHC de difondre la història de Catalunya arreu de tot el país es materialitza amb la col·laboració estreta amb nombrosos museus i institucions culturals i patrimonials catalanes. El museu col·labora també en la difusió i promoció dels monuments de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

L’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural s'encarrega de gestionar els monuments oberts al públic que són propietat de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de millorar les condicions de manteniment, visita i divulgació cultural.


Els objectius principals de la Xarxa de Museus d’Història i monuments de Catalunya (xMHC) són la millora de la gestió de les col·leccions, la millora dels equipaments i el desplegament de programes de treball conjunt. Les polítiques comunes incidiran en la qualitat dels equipaments, de les pràctiques professionals i de les activitats i serveis; en la documentació i conservació de col·leccions; i en la promoció i utilització de les noves tecnologies de la comunicació. Web: www.xmh.cat


El Centre d'Història Contemporània de Catalunya va ser creat pel Decret 80/1984, aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya el 3 de març de 1984. Adscrit des de l'any 1985 al Departament de Cultura de la Generalitat, actualment té la seva seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d'Història de Catalunya.


Logo Fundació Moret
 

Aquesta secció, que ofereix la pàgina web del Museu d’Història de Catalunya amb el suport de la Fundació Moret Marguí, a tots els seus visitants, presentarà setmanalment un document rellevant de la història de la Catalunya contemporània, del segle XVIII fins l’actualitat. 

Considerem la història en un sentit extens: història política, parlamentària, social, econòmica, religiosa, cultural, especialitzada... Presentarem documents rellevants de les èlits i del món popular: polítics i escriptors la majoria però també els oblidats com camperols o sindicalistes o bé els testimonis, des de professionals a periodistes.

Les seves aportacions ens acostaran a interpretacions i visions d’esdeveniments dels que poden ser actors o observadors i ens hi m mostren un punt de vista fresc i directe. No és el mateix la mirada d’un fred polític governamental que la d’un polític sensible al patiment de la mare d’uns nois que han d’anar a la guerra de Cuba o del Rif.

Esdeveniments rellevants i no només de la història institucional. Tant pot ser l’editorial d’un periòdic, la crònica d‘una militant anarquista tancada a la presó, el testimoni d’un missioner compromès a l’Amazones, un fragment de memòries, un manifest reivindicatiu, un fragment de les memòries d’un escriptor o d’un metge, la carta d’un exiliat republicà o el discurs d’un alt càrrec del poder que l’ha foragitat. Pel coneixement de la història interessa la diversitat tipològica dels documents que ens mostra el mosaic que la constitueix.   

Temàticament ens allunyem de la simple història documental oficial. La visió del testimoni popular ens serà ben present. Hi excel·leixen els materials de caràcter personal, és a dir memòries i dietaris, epistolaris... elements de clara connotació testimonial amb els documents convencionals com manifestos, parlaments, discursos, intervencions parlamentàries i, és clar, materials considerats menors, d’un poema satíric a una octaveta de denúncia o un article periodístic. Amb la voluntat de divulgar la història global a través d’aspectes puntuals.

Els presentarem, amb una breu introducció de contextualització i amb una imatge de referència. En un format breu, i destacant els aspectes més rellevants del seu contingut. Ho farem des de la pluralitat, amb rigor metodològic, amb l’exigència professional, des de l’interès i la curiositat per conèixer l’ahir per entendre l’avui.

Josep M. Figueres
Universitat Autònoma de Barcelona  


Vols venir al Museu
Vols venir al Museu
Activitats
Les festes d'hivern al llarg del temps

Inici: 28/12/2016
Fi: 28/12/2016

Ja vénen els reis!

Inici: 29/12/2016
Fi: 29/12/2016